12 dioses sin piedad

Dionís

Bacus

déu del vi, de l'irracional i del teatre

copa, vinya, pàmpols, tirs, pantera, acompanyat dels sàtirs i de les bacants

Eros

Cupido

déu de l'amor

jove o nen nu, amb arc, fletxes i ales a l'esquena

Hermes

Mercuri

missatger dels déus, déu del comerç i dels lladres, guia els morts als inferns

sense barba, amb sandàlies i barret amb ales, caduceu i capa

Apol·lo

Apol·lo

déu de la bellesa, la música, les arts, la raó, l'endevinació i el sol

jove bell i sense barba, amb lira o arc i carcaix, corona de llorer, corb

Àrtemis

Diana

deessa de la caça i els boscos, la virginitat i els parts, lluna

arc i carcaix, mitja lluna, cèrvol, gos, acompanyada de les nimfes

Atena

Minerva

deessa de la guerra, de la saviesa, la intel·ligència i dels artesans.

ègida, casc, llança, escut, olivera, òliba

Hefest

Vulcà

déu del foc i dels ferrers

lleig, coix i brut, tors nu, tenalles, martell i enclusa

Ares

Mart

déu de la guerra

sense barba, cuïrassa, casc, escut, llança, gall

Afrodita

Venus

de l'amor, de la sexualitat i de la bellesa

normalment nua, sobre una petxina, amb una poma, coloms, pardals

Hèstia

Vesta

deessa de la llar familiar i pàtria

flama, ase

Demèter

Ceres

deessa de l'agricultura, donà el blat i les lleis als homes

espigues de blat, falç, torxa, serp

Hades

Plutó

déu dels inferns que regna sobre els morts

barbut, assegut en un tron o conduint un carro, sostenint un ceptre, una cornucòpia o una forca bident, acompanyat del ca Cèrber

Posidó

Neptú

déu del mar i dels terratrèmols

barbut, trident, peix, cavall i carr

         

Hera

Juno

deessa del matrimoni

diadema, asseguda en un tron, paó

Mujeres Mitológicas

Briseida: Briseida,el seu veritable nom era Hipodamia, es filla de Brises, sacerdot de la ciutat de Lirneso,riseida estava casada amb Mines que va ser matat per Aquil·les. Per consolar a Briseida, Aquil·les li va prometre que la faria esposa, i, en afecte va arribar a ser l’esclava millor de l’heroi, que l’estimava eternament.

Deyanira:un centaure salvatge conegut com Neso que va intentar violar a la Deyanira mentre la ajudava a creuar el riu Evano. Heracles va veure el que passava des de l'altre banda i va disparar una fletxa enverinada al pit del Neso. 
Dino
Fedra: Fedra era una princesa cretense, que fue raptada por Teseo, marido de su hermana, para casarse con ella pero Fedra se enamoró del que era su hijastro, Hipólito, hijo de Teseo pero Hipólito rechazó sus insinuaciones, por lo cual Fedra, despechada, lo acusó intentado violarla y se suicidó. 

Helena: Helena, més coneguda com Helena de Troia, va ser la filla de Zeus i Leda.Paris va raptar a Helena perquè una deessa li va prometre l'amor de la noia més guapa i aquesta noia era Helena de Troia. 

Clitenmestra

Clitemnestra va ser  l'esposa d'Agamèmnon, rei de Micenes , amb el qual va tenir tres fills: Electra, Ifigenia i Orestes. 

Va néixer dels ous postos per la seva mare després de la violació de Zeus i la posterior relació amorosa amb Tíndar. Els prínceps de Micenes, Agamèmnon i Menelau, foren acollits al seu palau d'Esparta Al cap d'un temps, Clitemnestra fou concedida a Agamèmnon com a esposa.

Quan tota la flota aquea estava al port d'Àulide, disposada a partir a lluitar a la guerra de Troia, Agamèmnon s'havia guanyat la còlera de la deessa Àrtemis. Per això la flota estava aturada sense poder partir-ne per l'absència de vents favorables.

L'endeví Calcant fou interrogat per saber com aplacar la deessa, i la resposta fou que s'havia de sacrificar la filla més formosa d'Agamèmnon en nom de la deessa Àrtemis, perquè aquesta els deixés partir. El rei al principi s'hi negà, però pressionat pel seu germà Menelau, hagué d'enviar un missatge a Clitemnestra perquè li fes enviar la seva filla Ifigènia des de Micenes fins a Àulide amb el pretext de casar-la amb Aquil·leu. Després, Agamèmnon tractà d'impedir el sacrifici enviant secretament una altra carta a Clitemnestra en la que li deia que no enviés la seva filla, però aquesta carta fou interceptada i no arribà a la seva destinació. En no haver-hi cap altra solució, Agamèmnon consintí en fer el sacrifici de la seva filla.

Eros y Psique

                                 

       




Eran tres germanes molt precioses, Psique era la més preciosa de totes, i espactaba als seus pretendents.
Les seves germanes eren molt envejoses i van enviar a Eros perque li llençes una fletxa perque s'anamores de l'home més horrible de tots, pero era tan preciosa queEros es va enamorar d'ella i va llençar la fletxa  al mar, i mentres Psique dormia se la va emportar volan al seu palau.

Et in Arcadia ego és una pintura del francès Nicolas Poulsin. L'obra és de gènere mitològic, i pastoral i representa a tres pastors  i una dama davant d'una tomba, que es suposadament la tomba de Jesu Crist. 
Ha resultat molt influent en la història de l'art i recentment s'ha associat amb El codi da Vinci.

El memento mori "Et in Arcadia ego" es tradueix literalment per i jo a l'Arcàdia, l'hem d'interpretar com jo, la mort, regno fins i tot a l'Arcàdia.  interpreta que vol dir que jo he viscut a l'Arcadia; és a dir, que la persona enterrada també havia aprofitat els plaers de la vida damunt la terra. 

La primera interpretació es considerada com la més probable. De qualsevol de les maneres, el sentiment pretenia establir un contrast ironica al representar l'ombra de la mort damunt el quotidià entreteniment i alegria que se suposa que gaudien lesnimfes i altres habitants de l'Arcadia. Tradicionalment, es considera un símbol de la caducitat de la vida, fins i tot en els seus moments més idíl·lics.

Presentació

Hola soc Aleix Boqué Masip, he nescut al 25 de septembre de 1998, tinc 15 anys i visc a Montbrió del Camp (Baix Camp).

Estudio al Institut Joan Guinjoan, seguire estudiant Batxillerat al mateix centre, vui estudiar lletres.

Amfiteatre

La paraula amfiteatre ve del grec (amphiteatron) que vol dir "  teatro por donde se puede ver por los dos lados".

Aquests amfiteatres , son teatres a l'aire lliure.

Te forma ovalada desde la part d'abaix fins la part de dalt, 

L'amfiteatre consta de  4 parts : el teatre , amfiteatres, termes i circs.

Italica, Merida i Tarrac
A Catalunya el que millor es conserva es a Tarragona ( Tarraco)

La casa romana

La casa romana ( domus)   el tipus de casa urbana habitual durant l'imperi Roma , eren cases o edificis que estaben situats fora de les muralles o situades al camp. 

Aquestes cases estaben dividides en diferents parts, que ara anomanare i descriure:

-L'entrada principal hi habia un  vestíbul (vestibulum) 

-L'atri (atrium)  era el centre de la casa primitiva i de la vida familiar. 

-Impluvium al mig que donava claror i ventilació i deixava caure l'aigua de la pluja  una bassa que recollia tota l'aigua de la pluja, i tota l'aigua que queia anaba en uns diposits que estaben situats sota terra per les feines domestiques.

- Tablinum  era el el despatx del pater familias, on rebia les visites i guardava l'arxiu familiar.

-Cubicula  eren els dormitoris estaven situats als costats de l'atri.

-Hortus era  un jardí  situatal  a l'exterior de la casa romana 

 Al fons de l'edificació hi solia haver una quadra amb una pila, on es guardaven els carruatges  i una habitació per al capatàs dels es

claus (el villicus) i les habitacions d'aquests.